L'articulació sacroilíaca (SI) és un component clau del cos per transferir càrrega entre la columna lumbar i les extremitats inferiors. Es troba entre el sacre i l'ili de l'os del maluc de manera bilateral.
Donada la transferència de pes, absorció d'impacte, estabilitat i força, l'articulació sacroiliaca té una superfície rugosa reforçada amb lligaments forts i una xarxa de músculs que s'entrellacen a la pelvis i la columna vertebral. A més, la literatura existent ha establert que la innervació de l'articulació sacroilíaca és molt variable, des de les rames de L5 fins les rames de S3.
Mobilitat
La mobilitat de l’articulació sacroilíaca és molt reduïda i normalment no s’aprecia gaire. No obstant això, diverses condicions poden conduir a una disfunció mecànica sacroilíaca associada a un desequilibri de la transferència efectiva de càrregues, i el consegüent dolor a l’articulació. Segons la complexa organització dels lligaments i músculs al voltant de la zona pèlvica, l’articulació pot descriure moviments en els tres plans anatòmics amb desplaçaments angulars, lineals i simètrics o asimètrics.
Dolor
El dolor derivat de l'articulació sacroiliaca representa fins al 25% dels casos de mal d'esquena de la zona lumbar. En molts casos es presenta en pacients joves després de lesions esportives o traumatismes, en pacients embarassades o gent gran per degeneració articular. Les dones tenen més flexibilitat a la seva articulació sacroilíaca i, per tant, són més susceptibles a la disfunció de l'articulació a causa de l'augment de l'estrès, el moviment i la càrrega a les estructures circumdants.
El dolor i la inflamació de l'articulació sacroilíaca, també coneguts com a sacroileitis, poden ser causats per una disfunció de l'articulació sacroilíaca.
Els factors de risc per al dolor articular sacroilíac són l'obesitat, l’asimetria en la longitud de les cames, les anomalies en la marxa, la tensió persistent o el trauma de baix grau (per exemple, trotar), l'estrès, l'escoliosi, l'embaràs, la cirurgia de columna (especialment la fusió al sacre) i empelts ossis a prop de l'articulació sacroilíaca.
Les causes del dolor articular poden variar desde causes traumàtiques com la rotació brusca, col·lisions de vehicles de motor, caigudes i embaràs, fins a causes no traumàtiques, com ara cirurgia de fusió lumbosacra prèvia, espondilitis anquilosant, artritis, escoliosi i infecció.
Les característiques de l'articulació sacroiliaca que la fan estable i molt limitada en el seu moviment també la fan vulnerable a nombroses causes d'estrès. La cirurgia de la columna lumbar és un factor de risc per al dolor articular sacroilíac que causa debilitament de l'estructura lligamentosa circumdant o del dany a la cavitat articular a causa dels empelts extrets de l'os ilíac. Per tant, els danys a la càpsula articular, els lligaments, els músculs o les arrels nervioses circumdants poden causar diversos patrons de dolor que s'originen a l'articulació sacroilíaca.
Presentació clínica
Els pacients sovint presenten un dolor molt arrelat que comença a la part posterior de la cuixa i s'estén fins al genoll, o fins i tot, a tota l'extremitat inferior. Els pacients assenyalen l'espina ilíaca postero-superior, o just per sota i medial, quan se'ls pregunta on fa mal. Aquest dolor pot aparèixer quan els pacients estan asseguts, caminant durant llargs períodes de temps, pujant escales o estirats sobre el costat afectat.
És important reconèixer que el dolor articular sacroilíac sovint es produeix a causa d'un esdeveniment incitador i no apareix gradualment.
Exploració física
L'ús de diverses proves de provocació pot provocar dolor articular sacroilíac.
Aquestes inclouen:
Patrons de marxa
Prova d'empenta de la cuixa
Prova d'empenta sacra
Prova de distracció
FABER: flexió, abducció i rotació externa
Proves de palpació
Prova de compressió
Prova de Gaenslen
Prova de Fortin Finger
Lasegue Test
No hi ha un examen físic estàndard, és una combinació de proves de provocació que crea una forta evidència de la disfunció de l'articulació sacroiliaca.
Tractament
El primer abordatge per a la sacroileitis podria ser el conservador, concretament la fisioteràpia, mitjançant tècniques d’estiraments, mobilitzacions a la zona pèlvica, enfortiment de la musculatura pèlvica, modificació de l'activitat física que redueixi l’impacte i l’alta càrrega cap a l’articulació sacroilíaca.
S'ha demostrat que la fisioteràpia produeix beneficis a mitjà i llarg termini centrant-se en l'estabilització de la columna vertebral i pèlvica, i els exercicis d'estirament dels músculs iliopsoas i piriformes.
L'enfortiment del múscul transvers de l'abdomen pot provocar una certa reducció del dolor de l'articulació sacroiliaca.
En cas que amb l'abordatge conservador de fisioteràpia no s’obtinguin resultats, es pot plantejar la realització de tècniques més invasives.
BIBLIOGRAFIA
Le Huec JC, Bourret S, Thompson W, Daulouede C, Cloché T. A painful unknown: sacroiliac joint diagnosis and treatment. EFORT Open Rev. 2020 Oct 26;5(10):691-698.
Chuang CW, Hung SK, Pan PT, Kao MC. Diagnosis and interventional pain management options for sacroiliac joint pain. Ci Ji Yi Xue Za Zhi. 2019 Sep 16;31(4):207-210.
Cahueque M, Ardebol J, Armas J, Azmitia E. Dolor sacroilíaco: diagnóstico y tratamiento [Sacroiliac pain: diagnosis and treatment]. Acta Ortop Mex. 2021 Jan-Feb;35(1):85-91.
Lee A, Gupta M, Boyinepally K, Stokey PJ, Ebraheim NA. Sacroiliitis: A Review on Anatomy, Diagnosis, and Treatment. Adv Orthop. 2022 Dec 28;2022:3283296.
Comentarios
Publicar un comentario